Dos poemes més

Maleït deler...

Flagrant anhel
en joia ardent.

Batecs de goig
que tornen toix

Maleït sigui el cel,
profundes ses arrels.

Fugaç pit roig
creuant un boix

Estels de mel
ballant al vent.

Maleït sigui el boig,
amagant estar coix.

Maleït sigui...

David González

Això són

Són ninots descosits
amagats en la pols,
llibres que no llegits
ploren ocults tot sols.

Sentiments que baldats
fendeixen l'esperit,
amb els cors encastats
d'aquells que venen nits.

Això són...
Això seran...

Són coloms portant dol
en becs de sang tenyits,
laments llevant el vol
no acaben fugint.

Sensacions oblidades
de quan teníem vint,
escenes esquerdades
on tot era enginy.

Això són...
Això seran...

Són somnis que desperts
ens omplen de bocins,
vidres de cors inerts
que s'enclaven endins

Pensaments que surant
sobre un mar confús,
sota ones distants
perden el nord, el sud.

Això són...
Això seran...

Són tot això i més
per no ser el que és.

David González