On ets?

On ets?

Saps? Estic profundament enamorat de tu. Estimo cada paraula, cada gest, cada somriure que emets. Enlluernes el meu món i jo ara només puc girar al teu voltant. Tot ha deixat d'importar, sols vull estar amb tu i que m'estimis, que em mimis, que cada matí quan ens despertem plegats em miris i em diguis: tinc fred, no marxis.
No demano res especial, no espero una passió desbocada ni una nit perduda en la memòria, vull amor, primavera i sol. Que jo no necessito que em diguis "t'estimo", que el que necessito es que els teus ulls em responguin, que la teva boca em busqui, que em deixis formar part de la teva vida.
Cada dia que passa em sembla un segle, i és que fa dies que no et veig, on t'amagues fada de la nit? Potser t'has cansat d'empaitar la lluna? Què si és això jo te la portaré vestida de setí, blanca i pàlida, suau i transparent. Però torna a mi, no marxis que em moro, que sense tu jo ja no sé viure, que has donat romb al meu divagar, que des de que et conec he avistat el far. No t'apaguis ara, no deixis que el meu caràcter et silencii el meu cor, que saps que t'estimo, que et puc fer feliç, que vols que ho faci. Em perdo sense tu...
Diga'm que haig de fer? Volar o caure? Riure o plorar? No em deixis així, sense saber què fer, sense saber com lluitar, perdut en els meus sentiments, sentint que t'estimo, i que cada cop més i més... Em fa mal el cor, no estic preparat per estimar tant, i menys per estimar a un àngel. Perque què ets sinó?
Ai, això és un lament d'un cor que estima amb tota la seva força, el crit d'auxili d'algú que s'ha perdut en un amor massa immens, massa pur, massa... Recupera'm, sols tu pots fer-ho, dona'm aquest aire que tant em falta, que m'ofego, deixa'm respirar ofegant-me en la teva boca.
T'estimo tant...m'agradaria escriure't el que et mereixes, però no puc, no sé. Ets massa especial, em sobrepasses i no tinc esma per expressar el poder del que porto dins, el trontollar d'un cor amb set de tu. Deixa'm somiar una nit més, potser demà veurem plegats com neix un nou dia, potser demà...