divendres, 17 de febrer del 2006

Llumins

Llumins

Nina de porcellana
blanca com la pols,
del nas a la boca.

Cada nit és dissabte,
dissabte de beure,
de perdre.

[I entre pastilla i pastilla
sóc vostra, sóc seva.]

Em moro entre glops,
glops de tristesa,
d’impotència.

Futur?
Fumem-nos’el.
Guanyar?
Vaig perduda.

Fulla de tardor
pintada de primavera,
escombrada per el vent.

Estrelles de neó brillen avui,
brillen unes hores
i moren.

[I entre pastilla i pastilla
sóc vostra, sóc seva.]

Ja era morta abans,
ara gaudim la transició.
... Les llàgrimes ens les beurem.

[...............................]
[...........................]
[....................]
...
...
..
.
No ploris ara,
jo ja no era jo
i tu ho sabies.

David González