La Cega
En la penombra,
amb la mirada perduda
es rossega les ungles.
Olor a clavaguera
impregna la masmorra
decorada amb flors seques
i quadres esquinçats.
Al racó,
la nina de porcellana.
Va perdre els ulls
al veure's reflexada
sota el cul d'una ampolla.
Justícia d'homes,
injustícia de ser dona.
La lluna entra altra cop,
els plats cauen,
es vessa el ví.
En aquesta guerra
els gèneres són errats.
Plora el sol
llàgrimes de sang
mentre la nit calla.
Res,
és res.
La princesa de draps bruts
es maquillarà la tristesa
front un mirall ple de cicatrius,
un dia més, un dia menys.
Justícia no era cega,
un home li tragué els ulls.
I a la penombra,
també es rossegà les ungles.
En la penombra,
amb la mirada perduda
es rossega les ungles.
Olor a clavaguera
impregna la masmorra
decorada amb flors seques
i quadres esquinçats.
Al racó,
la nina de porcellana.
Va perdre els ulls
al veure's reflexada
sota el cul d'una ampolla.
Justícia d'homes,
injustícia de ser dona.
La lluna entra altra cop,
els plats cauen,
es vessa el ví.
En aquesta guerra
els gèneres són errats.
Plora el sol
llàgrimes de sang
mentre la nit calla.
Res,
és res.
La princesa de draps bruts
es maquillarà la tristesa
front un mirall ple de cicatrius,
un dia més, un dia menys.
Justícia no era cega,
un home li tragué els ulls.
I a la penombra,
també es rossegà les ungles.
David González
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada