Un divendres a la tarda...
Papallones d'hivern
s'encavalcaven dins meu,
ofegant-me en una sensació
de voler i no poder.
I el temps que em marxava
al arribar les pors,
aquelles que et miren
fixament, profundament,
amb els ulls blaus.
Temia la teva mirada
que tot ho pot, que tot ho vol.
La perdició i la salvació
esdevenien un sol mot.
Per això l'amagaves,
conscient del perill
que entranyava aquell gest.
No era necessari,
la por ja era desig.
I seria, impertorbable,
m'aturaves el cor
amb cada silenci,
amb cada veu ofegada.
Per què em salvaves?
Si el pit em sagnava
amb cada batec
que em feies patir.
Llavors, vas marxar,
igual que havies arribat
i jo sense ni assimilar
que una fada m'havia trobat
un divendres a la tarda.
Papallones d'hivern
s'encavalcaven dins meu,
ofegant-me en una sensació
de voler i no poder.
I el temps que em marxava
al arribar les pors,
aquelles que et miren
fixament, profundament,
amb els ulls blaus.
Temia la teva mirada
que tot ho pot, que tot ho vol.
La perdició i la salvació
esdevenien un sol mot.
Per això l'amagaves,
conscient del perill
que entranyava aquell gest.
No era necessari,
la por ja era desig.
I seria, impertorbable,
m'aturaves el cor
amb cada silenci,
amb cada veu ofegada.
Per què em salvaves?
Si el pit em sagnava
amb cada batec
que em feies patir.
Llavors, vas marxar,
igual que havies arribat
i jo sense ni assimilar
que una fada m'havia trobat
un divendres a la tarda.
David González Roldán
4 comentaris:
M'ha aradat mltissim....merci merci merci! ts genial mimusin!
Ja t'escriuré algo kuan em facis vnir linspiracio! mua! kuidat ml e? n te contaminis x bcn!;***
Ho David, que maco, que romàntic que ets. M’has fet inspirar i també he escrit un poema d’amor:
"Un dilluns a la tarda..."
Les ganes em rosegaven
Volia tancar-me allà, amb tu
Tot sols, tot sol sense nosaltres.
Et vaig abraçar i vaig tancar els ulls.
Em feies somiar tant...
Tu em feies ser jo,
Ser tu.
Era tan lliure
Que fins i tot li feia el que volia.
A ella, que no sap ni com em dic.
La violava dins meu,
Cascant-me-la al lavabo,
Perquè allà si que puc ser jo,
Sense fer mal a ningú.
Un dia un poeta va aparèixer a la meva vida, em va ensenyar a mirar la vida d'una manera profunda, fent més poetiques les paraules, a fer-me emocionar llegint un dels seus poemes.
Aquest ets tu David, després de tant de temps torno a saber notícies teves encara que sigui via e-mail, no m'he pogut resistir a escriure't.
Sabent que la teva vida està plena de llum, m'alegra el dia.
D'una poetessa que mai t'oblidarà.
Una abraçada, Ester
Aquell sentiment,
Una incertesa…
Un jo desconegut,…
La por em va vencer,
Va guanyar el joc,
Deixant de banda la meva intenció.
Una tarda,
Un record,
Un sentiment.
Publica un comentari a l'entrada