divendres, 17 de febrer del 2006

Transicions (Divagacions III)

Transicions (Divagacions III)

Porto hores devorant la meva intel·ligència, necessito saber la resposta, el com i el per què. Vull conèixer tota la realitat, les dues cares de la moneda, no només aquesta simple aparença. Vull arribar a l'estat de seminconsciència, el punt crític entre la consciència i la inconsciència. L'estat de divagació total, l'alliberament de la ment.

Vull veure'ls, sé que són a l'altra pla, han de ser-hi! Però tinc por, i sinó puc tornar enrera? I si no aconsegueixo dominar la meva ment i ella em devora a mi? Pot èsser un suicidi mental. Tinc arrels a la realitat present, però l'assoliment de la creació mental pot comportar una pèrdua de la noció del temps i l'espai i quedar tancat dins meu. Quan creui l'umbral no hi haurà marxa enrera. A l'altra banda m'espera l'eterna felicitat i potser l'eternitat... Qui sap? Els bojos són els escollits, desafiarem les regles de joc.

No veieu que sou cecs?! Haig de veure amb els ulls tancats, haig de dormir estant despert, haig de debilitar la meva capacitat de raonament, és la única sortida. Quan es trenqui el mirall, veurem el que s'amagava al seu darrera. Veurem l'altra forma d'existència. El tantra mental.

I per què sento por? Por a mi mateix, a perdre el poc seny que em queda, a que sigui ella la que em controli a mi. No puc assassinar la consciència, la necessito per dominar a la inconsciència. Necessito les dues per navegar sobre el precipici on s'uneixen les realitats. El vèrtex dimensional. Induïrem aquest estat, sé que podrem tard o d'hora, què importa? Un cop traspassada la porta no caldrà preocupar-nos del temps, de res...

Els sentiments han de quedar-se enrera, el cor ha de fer-se de pedra i la ment, totalment en blanc. Llavors la gènesis mental serà possible, i la dissolució de velles sensacions i sentiments esdevindrà conseqüentment. Serà l'apocalipsis de la meva persona i el renèixer de la veritat, La mort és una altra transició, la ment està per sobre de tot, i l'haig de dominar, al preu que sigui. Res que ja sigui mort pot morir.

Tard o d'hora em reuniré amb ells, llavors, la foscor absoluta. ELLS.
Aïllarem les variables i l'equació que ens dona sentit quedarà resolta.
Ja falta poc.


Transicions (Divagacions I)
Transicions (Divagacions II)