La Lluna

La Lluna

Passes a la teulada,
lleugeres, rápides,
felins ballant a la nit
la clara sonata.

La lluna ja és a taula
i famolenca ens mira,
a les estovalles
els nostres noms.

Em clava la forquilla
allà on la racionalitat
perd el sentit,
on es netegen els somnis.

I entre el vi que es vessa
ara creix, ara mengua,
ara ja no hi és.

Somiant em desperta,
plena de mort brilla,
essent ombra en la llum.
Mirall de la res.

A la taula sols engrunes
mostren el sopar de la nit,
a la meva esquena
les queixalades de les estrelles.

I entre el vi que es vessa
ara creix, ara mengua.
Ara ja no hi és.

Entre la foscor que es vessa...
Mengua
Mengua
Mengua
Mengua
Mengua

Ja de nou.

David González