divendres, 17 de febrer del 2006

Per què brillen les estrelles?

Per què brillen les estrelles?

Per què brillen les estrelles?
Tan llunyanes, tan distants,
coronen somnis, desitjos,
encadenant passions.

Per què al meu cel sempre hi ha lluna nova?
Tan fosc, tan apagat,
corona angoixa, desilusions,
encadenant sentiments.

I tu de constel·lació en constel·lació,
estació rera estació, sempre present.
I jo de somni en somni,
dia rera dia, sempre passat.

Ploren els astres
i l'espai, trist, és contrau.
Ens apropem, i llavors: expansió.

Tot en nosaltres ha de ser un no ser?
Impossible és possible.
Massa lluny, massa distant.

Per què brillen les estrelles?
Tan llunyanes, tan distants,
coronen somnis, desitjos,
encadenant sentiments.

Per què sols veig fredes roques?
Tan esquerdades, tan antigues,
coronen malenconia, amargor,
encadenant tristesa.

I tu, inesgotable, dançant i ballant
en una eterna primavera.
I jo, insaciable, devorant i desgarrant
en una voraç tardor.

Ploren els astres
i l'espai, trist, és contrau.
Ens apropem, i llavors: expansió.

Brillen les estrelles
al morir el temps,
tu i jo roses sepulcrals.
Fi de l'expansió.

David González Roldán